És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina, Amb perles a cada mà Visc al cor d'una petxina, Só la font del comellar I el jaç de la salvatgina, –O la lluna que s'afina En morir carena enllà. És quan dormo que hi veig clar Foll d'una dolça metzina.
Jo sóc lo clar Desengany
2 comentarios:
Quina foto més xula!!! i quin poema...potser una mica melancòlic, jeje
Que vagi bé l'estudi!
ok, ok,
però en Fontanella et deixa una mica aixafat no?
va, una mica d'optimisme amb J.V.Foix.
-------
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina,
Amb perles a cada mà
Visc al cor d'una petxina,
Só la font del comellar
I el jaç de la salvatgina,
–O la lluna que s'afina
En morir carena enllà.
És quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.
------
alegria, que és primavera!
mateu
Publicar un comentario